La nostra estirp ?s de titans, i ho dic sense cap prejudici.
penseu sin? en la gent, que dia rera dia,
sofreix, estima i mor.
aquella trista i oblidada gent
que cada tarda menja el mateix plat poc amanit de tendresa
que es separa per dues cambres,
per enyorar els camins que se sap irremeiablement
ven?uda pel dest?.
I engendra en els infants, i creix en els infants,
i ?s poderosa i dol?a com un arbre
com un gran arbre dens i vigor?s
Que cada primavera treu florida.
La nostra estirp, ben cert, ?s de titans.