Aquest malson de cr?ixer esgotadorament
dins d'un cos endurit
ple de bonys i d'arrugues, que cap pluja no estova.
Tants in?tils records, el vent, les coses tendres,
afeixuguen la sang.
I cruix a cada pas tota la baluerna,
al capdavall, el cos s'adaptar?
al rectangle de fusta del ta?t.
Res no deforma tant com la vida mateixa