Quant a mors trobet partit Mon cor de son pesamen, D'una tenson m'asalhit, podetz auzir comen. Amix Peirols, malamen Vos anatz de mi lunhan; E pus e mi ni enchan Non er vostr'entencios, Diguatz; pueys que valretz vos? «Amors, tan vos ai servit. E nulhs pechatz no'us en pren, E vos sabetz quan petit N'ai avut de jauzimen. No'us ochaizo de nïen, Sol que'm fa**atz derenan Bona patz, qu'als no'us deman; Que nulhs autres guazardos No m'en pot esser tant bos.» «Peirols, metetz en oblit La bona domna valen Que tan gent vos aculhit E tan amorozamen, Tot per mon comandamen? Trop avetz leugier talan! E no'us era ges semblan; Tan guays e tan amoros Eratz en vostras chansons.»
«Amors, anc mais no fatlhit. Mas ar falh forsadamen; E prec Dieu Jhesu que'm guit, E que trameta breumen Entre'ls reys acordamen, Que'l socors vai trop tarzan. Et auria mestier gran Que'l marques valens e pros N'agues mais de companhos.» «Peirols Turc ni Arabit Ges per vostr' envazimen No laissaran Tor Davit. Bon cosselh voss don e gen: Amatz e chantatz soven! Iretz vos, e'l rey no'i van? Veiatz las guerras que fan, Et esguardatz dels baros Cossi trobon ochaizos!» «Amors, si li rey no'i van, Del Dalfi vos die aitan: Ja per guerra ni per vos No remanra, tant es pros.» «Peirols, maint amic partran De lurs amiguas ploran, Que si Saladis no fos, Sai remazeran joios."