Nin rondinaire, petit dictador,
Sempre trencant-me la son
Ratolinet rinxolet i rumbós
Em fas somriure amb el cor.
Em vaig prometre no fer-te cançons
Per no semblar carrincló,
Però no comptava amb la teva cara
De nen consentit embafat de petons.
Sempre emprenyant-me quan vols
Tros de baldufa, sucret esponjós,
M'has transformat en badoc.
Em vaig prometre no caure en el joc
De fer de pare ufanós
Però quan t'arraules, aquí a la falda
Fas que em desfaci i oblidi la resta del món.
M'has de prometre que un dia d'agost
Abraçat a un altre cos
Mort de vergonya, diguis amb conya
Que una vegada ton pare et va fer un valset dolç.