Al Tall - Joan i Karima lyrics

mil huit-cents quaranta huit, vençut l'emir Abdelqader, França domina l'Algèria per la força de les armes. Alger, Orà i Constantina són departaments francesos i els pobres del Sud d'Europa s'afanyen per ser admesos a un país que els ofereix la promesa de treball que a la seua terra els falta. Comença la emigració que duu a Algèria una gran ma**a són???????????????????? tal com diuen els autòctons. Són set-cents mil europeus buscant treball al Nord d'Àfrica. Cent trenta-mil procedents de la terra valenciana. Va per l'any mil nou-cents onze i va pujant la balança. Mil nou-cents quaranta-cinc, els europeus s'acomoden. Valencians i menorquins conserven la seua parla. Als seus barris i a la premsa, que es divulga entre els veïns. Els algerians que els freqüenten la parlen també sovint. ???????????? de l'Algèria ??? i reviu la revolta contra l'opressió francesa. Però??? fa una maniobra i atorga un fals Estatut perquè els oriünds participen i no es tinguen per vençuts. El moviment llibertari conduït per???????? es divideix en dos bàndols, els moderats i els violents, a les qasbes i mesquites són exclusiva algeriana s'organitza la guerrilla i es copa la lluita armada contra l'invasor francès. La Guàrdia Civil patrulla al moll del Port d'Alacant. Un vapor brama i fumeja convocant als emigrants. Joan, amb setze anys, l'equipatge i sos pares va pujant la pa**arel·la que els porta a l'altra banda del mar, a l'Alger a on ja els esperen els cosins que fa dos anys van abandonar Callosa per lligar algun jornal i allà, a dins la presó Model, s'ha quedat el jaio Joan, la presó franquista, esta maleïda guerra la misèria que ha deixat. Ahir va ser ma mare i avui serà mon pare el que perdrà la raó una volta més. A la eixida de la plaça només girar el cantó quatre algerins es preparen per copar la guarnició. Ha caigut ferit Ahmed, el meu amic Ahmed i Karima el porta a casa i ve demanant per mi. Mare, a Callosa era del poble, però l'Alger algerí, escolta'm mare, jo, Joan, fill de la Marina, jo no el pense deixar morir. 1954,????????? i???? al seu davant lluita per la independència, es desferma el terrorisme contra els centres oficials. Ja????? tots els dubtes per part del poble algerià. I quan de nou considera l'autodeterminació com a solució possible, els militars i els colons munten la contraofensiva, pregant pels seus interessos i el fantasma de l'OAS supera tots els excessos de l'envestida algerina intimidant el terror i atemptant contra la vida de tota la població. Bé ho reflexa Pontecorvo amb just apa**ionant al seu film que titulava la Batalla de l'Alger. Mil nou-cents seixanta-u, França accepta obertament l'autodeterminació de la població algerina. El dia díhuit de març de l'any següent subscrivien la conferència algeriana amb els acords presumibles. D'una part, l'Estat francès. De l'altra, el Front Nacional d'Alliberament d'Algèria. Després de més de cent anys de dominació estrangera es convoca el referèndum demanant la independència. Pels acords que s'han pactat, els estarangers tindran dret de continuar a l'Algèria. Però la por es dispara i els europeus astorats d'un pànic que els acora. Fugen en ma**a,??????? i abandonant els negocis i les cases. Ja és un fet, l'Algèria és independent. Dolçor de la meua vida, ai Karima estimada, ara ja estem junts, tant com tu i jo ho desitjàvem dins la qasba compartint la casa amb els teus germans. La nostra filla Karima creixerà amb la seua gent. Ara comprenc molt millor que fa uns anys el teu germà, la teua terra, com diuen en el meu poble: el mànec de la paella o és teu o és d'un altre. Només em dol que els meus pares no vulguen vore sa néta perquè els païsans no comprenen quina és la meua bandera. ?????? fugen en ma**a i Joan es troba en perill, que l'antic promès de Karima està buscant-lo per deportar-lo. Joan fuig per dalt les terra**es a la Lluna plena de la qasba i a casa Abderrahim l'esperen els veïns dispostos a defensar-lo. Mira, Joan és un dels nostres, -Abderrahim planta cara- i no intenteu agarrar-lo que d'Alger no el traureu fora que ens mateu a tots. Tornà la calma, tota la gent de Callosa marxà. I a?????? obren un taller Joan i Ahmed, el germà de Karima. Mil-nou cents seixanta-sis, la situació és caòtica. Un quaranta-cinc per cent d'algerins desocupats i sense els professionals i empresaris europeus que abandonaren les fàbriques i el camp i sense el comerç. La població s'organitza per construir el país. Els obrers i llauradors per la seua iniciativa reobren les factories i els tallers, tornen al camp, posen en marxa les màquines, impulsen la producció. I així és quan hi ha un sistema de potent autogestió. El Govern no es queda enrere recolzant el comitès. En quinze o vint anys l'Algèria s'havia consolidat dins la comunitat àrab amb un lloc ben destacat. Els anys pa**aven de pressa dolços del taller a casa. La filla de Joan i Karima creixia sana, morena i feliç. Però???????? planen unes ombres. La felicitat mai no és eterna, que Karima es va apagant, tal com una rosa sense aigua. I una tarda s'adormia, s'ador de Karima se n'anà per sempre. I Joan no despertava d'un malson que l'arrancava d'aquella terra. Joan es troba molt cansat i amb seixanta-dos i amb sa filla del Port d'Orà pren el ferri que a Callosa els encamina.